María Pujalte

María Pujalte
Personatge	María Bolaño
Temporada(es)	SA 1 - SA 2
Data de Naixement	22 de Desembre de 1966
Lloc de Naixament	La Coruña
	IMDb profile

María Pujalte és una actriu espanyola. Va estudiar cant, interpretació i expressió corporal en Santiago de Compostel·la i a la Scuola Internazionale dell'Attore Comico de Reggio Emilia amb una beca de la Diputació de La Corunya. Va pertànyer al Centro Dramático Galego i als grups teatrals Moucho Clerc i Companía de Marías.

Biografia[]

Un cop finalitzats els seus estudis va decidir dedicar-se a la interpretació. Va aconseguir una beca, amb la qual va realitzar cursos d'interpretació a la "Scuola Internazionale dell'Attore Comico" a Itàlia, així com a Madrid. Va complementar després la seva formació a Santiago de Compostel·la, on va seguir diversos cursos no només d'interpretació sinó també de cant i d'expressió corporal Els seus primers passos van tenir lloc al teatre, amb obres en gallec, la seva llengua materna. Va formar part del Centre Dramàtic Galego, i va passar per diversos grups teatrals, com el Moucho Clerc i Companyia de Marías, aquest últim fundat per ella i l'actriu María Bouzas, de la qual és molt amiga.

Entre les seves primeres obres en els escenaris podem citar "O Mozo que chegou de lonxe", " O Còdex Clandestí ", "O Roixinol de Bretaña" o "Finisterra Broadway amén y squasch". Més tard va representar també un gran nombre de muntatges a nivell estatal, i la vam poder veure en obres com "Confesiones de mujeres de 30", "Dónde pongo la cabeza", "Las cuñadas" o "La realidad". Al cinema l'actriu va començar l'any 1989, amb pel·lícules en gallec com "Sempre Xonxa" o "As xoias da Señora Bianconero". El 1994 roda amb Pedro Carvajal "El baile de las ánimas", i l'any següent actua en la pel·lícula de la directora Azucena Rodríguez "Entre rojas", en el paper de Cata.

Té una interessant filmografia, en què podem destacar prestigiosos títols, com "Libertarias", "Perdona bonita, pero Lucas me quería a mí", "Los lobos de Washington", "A mi madre le gustan las mujeres", "El lápiz del carpintero","Cosas que hacen que la vida valga la pena" o "Rivales", entre molts altres.L'actriu ha participat així mateix en diversos curtmetratges, com "La boutique del llanto", "A mí quién me manda meterme en esto" o "Vamos a dejarlo".Pel que fa a la televisió, va començar a mitjans dels 90 amb petits papers en sèries com "Farmacia de guardia" o "Los negocios de mamá".

L'any 1998 s'incorpora, amb un paper fix, al repartiment de la sèrie "Periodistas", encarnant el personatge de Mamen Tébar fins a l'any 2001, paper que li dóna una gran popularitat. Aquesta es veu augmentada l'any 2004, quan Maria se suma a l'equip de "7 vidas", donant vida a Mónica Olmedo.L'any 2009 a l'actriu li ofereixen el paper principal en la sèrie "Los misterios de Laura", on és Laura Lebrel, i el 2011 comença a treballar en "Los Quién", com Susana Zunzunegui.

Maria ha estat sempre una persona compromesa amb la societat que l'envolta. Va participar en les manifestacions contra la guerra de l'Iraq i va ser també membre de la plataforma "Nunca Más " quan va ocórrer el desastre del Prestige.Quan l'any 2005 el socialista Emilio Pérez Touriño va prendre possessió del càrrec de President de la Xunta, Maria, en l'acte celebrat per aquest motiu, va llegir uns poemes.

L'actriu té una quantitat de premis i nominacions. Perexemple, el Premi a la millor interpretació revelació, el 1995, concedit per la Unió d'Actors pel seu paper a "Entre rojas". O el Premi Mestre Mateo a la millor interpretació femenina secundària pel seu treball en la pel·lícula "El lápiz del carpintero".

Filmografia[]

Cinema[]

Llargmetratges

La noche que mi madre mató a mi padre (2015), d'Inés París.
Que se mueran los feos (2010), de Nacho G. Velilla.
Rivales (2008), de Fernando Colomo.
El regalo (2006), de Carlos Agulló.
Semen, una historia de amor (2005), de Daniela Fejerman i Inés París.
Cosas que hacen que la vida valga la pena (2004), de Manuel Gómez Pereira.
Descongela't! (2003), de Dunia Ayaso i Félix Sabroso.
A la ciutat (2003), de Cesc Gay.
El lápiz del carpintero (2003), d'Antón Reixa.
A mi madre le gustan las mujeres (2002), de Daniela Fejerman i Inés París.
La Parrilla (1999), de Xavier Manich.
Los lobos de Washington (1999), de Mariano Barroso.

El grito en el cielo (1998), de Dunia Ayaso i Félix Sabroso.
Insomnio (1998), de Chus Gutiérrez.
Perdona bonita, pero Lucas me quería a mí (1997), de Dunia Ayaso i Félix Sabroso.
Libertarias (1996), de Vicente Aranda.
Interferencias (1996), d'Antonio Morales Pérez.
Entre rojas (1995), de Azucena Rodríguez.
El baile de las ánimas (1994), de Pedro Carvajal.
As xoias da Señora Bianconero (1994), de Jorge Coira.
Martes de carnaval (1991), de Fernando Bauluz i Pedro Carvajal.
Sempre Xonxa (1989), de Chano Piñeiro.

Curtmetratges

Completo comfort (1997), de Juan Flahn
La boutique del llanto (1995), d'Iñaki Peñafiel
Vamos a dejarlo (1999), de Daniela Fejerman e Inés París
¿A mí quién me manda meterme en esto? (1997), de Daniela Fejerman e Inés París

Televisió[]

Actriu

Farmacia de guardia (1995,1 capítol)
Los negocios de mamá. (1997
Los Quién (2011,personatges fixos)
Los misterios de Laura (2009,2011,2014 personatges fixos)
Siete Vidas (2004-2006,personatges fixos)
Periodistas (1998-2001,personatges fixos)
Martes de carnaval: Las galas del difunto (2008,1 capítol)
Los misterios de Laura (2009- actualitat): com Laura Lebrel
Los Quién (2011): com Susana Zunzunegui

Presentadora

Gala Premis Max, 2003

Teatre[]

The Real Thing (2010), de Tom Stoppard.^[2]
Gatas (2008), de Manuel González Gil y Daniel Botti.
Las cuñadas (2008), de Michel Tremblay.
El método Grönholm (2007), de Jordi Galcerán
Dónde pongo la cabeza (2006), de Yolanda García Serrano
Confesiones de mujeres de 30 (2002-2004)
Caníbales (1996)
Martes de Carnaval (1995) de Ramón María de Valle-Inclán
Finisterra Broadway amén y squasch (1993)
O Roixinol de Bretaña (1991) de Quico Cadaval
Yerma (1990) de Federico García Lorca
O Códice Clandestino (1989), de Quico Cadaval
O Mozo que chegou de lonxe (1989)